Tot comença amb els vidres del tren tenyits de pluja. No sabia que a Itàlia plovia tant. O potser només plou per nosaltres. Però m'agrada la pluja, m'agraden els cels de color blanc. Ho fan tot més bonic. Ara, quan escric això, també plou. Pluja, neteja'ns, esborra tot això que tenim enganxat a la pell i que no és nostre.
Definitivament, Vernazza és la meva preferida de les Cinque Terre. Allà vam menjar els millors spaghetti alle vongole que hem provat mai, a un petit restaurant al costat del port, Il Gambero Rosso, que surt a la Lonely Planet. Al gener, abans de marxar definitivament a casa, vam tornar un altre cop a Vernazza, però el restaurant estava tancat: potser a l'hivern no hi ha tants turistes.
Definitivament, Vernazza és la meva preferida de les Cinque Terre. Allà vam menjar els millors spaghetti alle vongole que hem provat mai, a un petit restaurant al costat del port, Il Gambero Rosso, que surt a la Lonely Planet. Al gener, abans de marxar definitivament a casa, vam tornar un altre cop a Vernazza, però el restaurant estava tancat: potser a l'hivern no hi ha tants turistes.
